La Gran casa de Vallmanya : estructures familiars, econòmiques i polítiques / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 177-187 : il. (Annex) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la casa de Vallmanya, pertanyent a la família Macià Lamarca, des d'una vessant social, econòmica, familiar i política. També avaluarem com aquesta casa, envoltada d'una gran finca de 3.700 hectàrees, fou una de les més emblemàtiques de la zona, sobretot quan, amb l'arribada de l'aigua en 1910, va poder regar-ne una part important. Llavors, va passar de ser una finca d'esbarjo, molt adient per a la caça i descansar, a una residència habitual del president de la Generalitat Francesc Macià Llussà, acompanyat de la seva família.

Els Valors patrimonials de la casa Vallmanya d'Alcarràs / Joan-Ramon González
González i Pérez, Joan Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 188-194 : il. (Annex) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La casa de Vallmanya és una singular construcció que forma part d'un interessant conjunt enmig d'una peculiar explotació agropecuària del Segrià. El poblat medieval fou substituït per una gran casa d'acabats classicistes al segle xix, dissenyada per Agapito Lamarca i on Francesc Macià passà bones temporades. L'estat d'abandonament és preocupant i la plataforma Salvem casa Macià-Salvem Vallmanya lluita per evitar-lo.

Vallmanya dins la història del Canal d'Aragó i Catalunya (1782-1940) / Josep Joan Mateu González
Mateu González, Josep Joan


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 195-201 : il. (Annex) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El treball se centra en reconstruir els vincles entre els propietaris de la finca de Vallmanya i la història del Canal d'Aragó i Catalunya. Els resultats indiquen que, a la segona meitat del segle xix, Agapit Lamarca i Quintana s'implicà en diverses concessions del Canal a la iniciativa privada que van acabar fracassant. A partir de 1896 aquesta gran obra hidràulica va ser construïda per l'Estat i només deu anys després es va començar a posar en explotació. Durant el primer terç del segle xx Francesc Macià i Llussà impulsà l'organització institucional dels regants, aconseguí a Madrid la construcció de la tercera secció del Canal (que permet regar la zona més occidental del Segrià) i emprengué la transformació en reg de Vallmanya.